La Mare de Déu del Carme, patrona dels obrers manlleuencs

L’assignació d’un sant, santa o Mare de Déu com a protector o protectora d’un ofici és molt antic. L’elecció solia dependre d’episodis de la seva hagiografia que estaven incorporats, a vegades de forma forçada, a la vida de la santa o sant. La suposada ocupació o, simplement, un element del martiri eren motiu suficient per establir quina o quin havia de ser la patrona o el patró. En alguns casos, però, es fa més difícil de determinar la raó.
Un exemple d’aquesta poca claredat és el patronatge de la Mare de Déu del Carme sobre els obrers manlleuencs. Cal dir que per obrers del segle XIX manlleuenc –que és el context històric del que parlem- cal entendre tot el grup de treballadors de les fàbriques tèxtils que hi havia arran de riu Ter i del canal industrial d’aquesta ciutat osonenca; la manufactura del cotó va ser, almenys en la segona meitat de l’esmentada centúria, el sector industrial predominant.
Possiblement la devoció manlleuenca a la Mare de Déu del Carme sigui antiga. Al carrer de Sant Domènec, que ha estat considerat com a “carrer del fabricants”, hi ha un plafó de rajoles decorades on es pot veure la imatge de la Mare de Déu en la seva faceta de protectora de les ànimes del purgatori. Tot i que no es poden datar amb exactitud, ni la seva elaboració ni la seva col·locació, es pot afirmar que es tracta de rajoles que se solien posar amb freqüència com elements decoratius de l’interior de les masies, en especial la sala principal o la cuina, els segles XVII i XVIII.
Per altra banda, al carrer de Vendrell, prop del canal industrial, hi ha una capelleta de carrer, amb el format de fornícula, amb la imatge de la Mare de Déu del Carme. Tampoc es tenen referències concretes de quan s’hi va posar però sembla que és de mitjan segle XIX. Abans de la Guerra Civil i de l’aiguat de 1940 estava situada en la façana d’un edifici construït uns metres avall; era just davant de les anomenades “Tres fàbriques”, el primer nucli industrial de la població. Possiblement, degut al mateix patronatge de la Mare de Déu, es situés en un lloc tant freqüentat per obrers.
De la data que es té referència certa és la de l’any 1883; aleshores, els fabricants de Manlleu van oficialitzar el patronatge tot nomenant la Verge del Carme com la seva protectora. En aquella data, diu Esteve Gaja, “amb tal motiu, el dia 16 e juliol, es celebra un ofici solemne, a les sis del matí, en el que predica el Bisbe de Vic qui, accidentalment, es trobava a la Vila (1)”.
D’aquesta devoció s’explica una anècdota ben curiosa. Rafael Puget, industrial manlleuenc del segle XIX, en la veu que li dóna Josep Pla (2), esmenta una anècdota sobre la importància que la devoció a la Mare de Déu del Carme tenia pels obrers manlleuencs:
“Quan l’Església va suprimir com a festa de precepte la de Nostra Senyora del Carme, el meu pare va preguntar als obrers de la seva fàbrica què pensaven fer: si treballar o quedar-se a casa. Per unanimitat van decidir treballar.
Això va caure malament en diverses fàbriques, i sobretot en la massa obrera de Manlleu, que llavors era dominada per un tal Payent (...) Payent i els seus amics van creure que l’acord pres pels obrers de la fàbrica del meu pare era una provocació. El meu pare va quedar meditant sobre l’interès que podien tenir Payent i els anarquistes en què els obrers celebressin la festivitat de la Verge del Carme.
Així, quan va arribar el dia es va observar que els obrers entraven a la fàbrica, es va organitzar una gran agitació, els anarquistes van llençar una arenga a la massa i a un grup de dues-centes persones, capitanejades per Payent es va presentar, cridant, davant el despatx: -Mori Puget – cridaven –S’ha de tancar!- Cremarem la fàbrica! És festa de precepte!”.
L’anècdota acaba amb la destrucció de les rescloses del salt del riu que donava força a la fàbrica però amb la victòria moral de Puget i acabant dient que “des de llavors es va treballar sempre a Manlleu el dia del Carme”.
Tot i que aquesta anècdota és il·lustrativa de la devoció dels manlleuencs a la Mare de Déu del Carme no sembla certa del tot. Més aviat està redactada amb més intenció de lloar la figura de Puget que no pas per a narrar la veritat.
Gaja, per altra banda, esmenta un fet que podria ser ben bé el mateix i el situa en un moment concret: “l’any 1885, trobant-se enmig d’una vaga que ja durava cinc setmanes i a la que hom no veia la fi, a l’arribar la diada de la Mare de Déu del Carme, els treballadors acudeixen, processionalment, lluint l’atxa, segons el costum d’altres anys, a l’església parroquial per celebrar, juntament amb els amos, un solemne ofici en honor de llur patrona (3)”
La premsa de final de segle XIX esmenta com la festivitat de la Mare de Déu del Carme se celebrava. El 1899 s’hi diu que “Els obrers van celebrar la seva festa el diumenge darrer amb ofici solemne amb orquestra i per la tarda amb ball a la font de la Teula que va estar animadíssima (4). L’any 1900 s’esmenta que “el dia de Nostra Senyora del Carme, els obrers d’aquesta vila van obsequiar a la seva Patrona amb ofici solemne amb orquestra i per la tarda, després d’una cercavila a càrrec de l’orquestra Antigua de Manlleu, com la de la nit de la vigília, van sortir moltes famílies a berenar a les fonts de l’extraradi, principalment a la de la Teula; a l’esplanada que hi ha junt a aquesta, es va ballar al so de l’esmentada orquestra, regnant la gatzara pròpia i el perfecte ordre de sempre (5)”.
La relació entre la figura de la Mare de Déu del Carme i els obrers manlleuencs va cristal·litzar en diverses facetes. Una d’aquestes va ser la dedicació a aquesta advocació mariana de diverses societats de protecció mútua. La primera entitat que va dur-ne el nom va ser fundada el 14 de març de 1888. Es va dir Asociación de operarios de ambos sexos, de Manlleu, dedicados a la fabricación de algodon, bajo la invocación de Nuestra Señora del Carmen. Va durar molt pocs anys ja que es va dissoldre l’11 d’octubre de 1891. Una segona entitat, anomenada Societat de Nostra Senyora del Carme, va ser fundada el 5 de novembre de 1897. La majoria de socis eren de classe obrera i tenia com a finalitat el socors mutu entre els seus associats. Aquesta entitat va tenir una durada més llarga que l’anterior, encara que no gaire més, i es va dissoldre el 9 de novembre de 1913. (6)
A mesura que avançava el segle XX, la celebració de la Mare de Déu del Carme va perdre seguiment. A finals de la dècada de 1920, la premsa ho relatava així: “La festa del Carme, patrona dels treballadors, s’ha celebrat enguany molt desanimada. A la parròquia de Santa Maria hi tingué lloc un solemne Ofici, com així també al col·legi de les Germanes Carmelites (7)”. El 1931, el seguiment de la festa tampoc va ser unànime: “Uns obrers celebraven la tradicional festa del Carme i altres volgueren treballar (8)”. Els darrers anys de la celebració de la diada, just abans de la Guerra civil, el seguiment devia ser més el propi de qualsevol tarda d’estiu que no el d’una festivitat amb vinculació religiosa: “Diada del Carme.- La clàssica jornada festival de Nostra Sra del Carme va transcorre molt lenta i calurosa. La nostra vila presentava una alegre matinada riolera, notant-se gran afluència pels voltants dels temples que en aqueix dia es veieren molt concorreguts (9)”.
Després de la Guerra civil, el patronatge dels oficis va canviar radicalment. A primeries de la dècada de 1940 el sector tèxtil manlleuenc va festejar la diada de l’aleshores beat Antoni M. Claret, el 24 d’octubre, i els metal·lúrgics la de Sant Eloi, l’1 de desembre.

1 Gaja, Esteve. El Manlleu del segle XIX . Manlleu : Gaja i Molist, 1983, p. 155
2 Pla, Josep. Un senyor de Barcelona. Barcelona : Ediciones Destino, 1945, p. 25
3 Gaja, Esteve. El Manlleu del segle XIX. Manlleu : Gaja i Molist, 1983, p. 55
4 El Ter, periódico independiente. Manlleu, any III, 22 de juliol de 1899, núm. 42, p. 3
http://www.diba.es/xbcr/temp/TER-1899-TER_18990722.PDF#page=1
5 El Ter, periódico independiente. Manlleu, any IV, 14 d'agost de 1900, núm. 67, p. 4
http://www.diba.es/xbcr/temp/TER-1900-TER_19000811.PDF#page=1
6 Vegeu l’apartat de societats de l’espai web Manlleu d’ahir
7 MANLLEU, portaveu quinzenal dels manlleuencs i de llur vila. Manlleu, I època, any I, 20 de juliol de 1929, núm. 14, p. 11
8 PROGRAMA DE FESTA MAJOR. Manlleu, 1931.
9 MANLLEU, portaveu quinzenal dels manlleuencs i de llur vila. Manlleu, I época, any VII, 20 de juliol de 1935, núm. 261, p. 7