Carrers amb nom de sant

Els carrers i els seus noms han tingut, en algunes ocasions, una història paral•lela. En determinats casos els temps han obligat a adequar les denominacions a les tendències politiques o a les tendències socials imperants. Aquest fet s’ha conviscut al costat de diverses mostres de devoció popular que ha representat designar un nom de sant, santa o d’advocació mariana una via urbana.
En el nucli antic, es pot destacar el carrer dedicat a Sant Higini -un dels primers papes de la història- que és un carrer obert durant l’edat mitjana i del qual s’ignora el motiu de la dedicació a un personatge que, almenys avui, és pràcticament desconegut.
De finals del segle XVIII i primeries del XIX, hi ha diversos carrers nous amb nom de san; són els carrers de Sant Jaume, Sant Joan, Sant Domènec i Sant Ferran i Sant Martí. D'alguns se'n dedueix la raó d'aquesta denominació: del de Sant Jaume es pot dir que aquest Sant és considerat el copatró de Manlleu -juntament a la Mare de Déu Assumpta-; del de Sant Domènec se sap la causa exacte ja que fou obert sobre uns terrenys dels pares dominics de Tremp que van voler recordar al patró de la seva orde; finalment, respecte del de Sant Martí hi ha una doble hipòtesis que planteja la possibilitat de ser un record de l’església que hi havia situada fa segles –avui totalment desapareguda- a l’altra banda del riu Ter -anomenada sant Martí de Miralles- o pel fet que hi passava l’antic camí que des de Vic anava a Sant Martí Sescorts. De la resta res se'n sap.
A partir de mitjan del segle XIX va seguir el costum de santificar carrers. N’hi ha dos exemples ben curiosos: El carrer de Sant Josep va ser obert el 1858 quan, amb diners del comú, es va adquirir un terreny, al carrer de Sant Martí, que posava en comunicació aquesta via pública amb la de la Cavalleria; l’Ajuntament va acordar donar el nom del carrer de Sant Josep al nou carrer que acabava d’obrir-se ja que, com esmenta l’acord municipal pres en aquell moment era impropi que una població com Manlleu no tingués una plaça o un carrer dedicat a Sant Josep (1). El 1864, en canvi, quan la carretera que va de Vic a Torelló va creuar la població de sud a nord es va escollir, per al passeig que en va sorgir, repetint el nom de Sant Joan que ja duia un carrer més antic.
Amb els pas dels anys es van succeir diversos canvis de nom obligats per les circumstàncies històriques. Mentre que en el període republicà es van substituir tots els noms de Sant per personatges afins al règim, el franquisme els va recuperar, almenys en part, i se’n va afegir algun altre com la plaça de Sant Antoni (de Pàdua). A la tardor de 1979, l’estrenat ajuntament democràtic, va decidir canviar alguns noms de carrers que recordaven el règim anterior i va recuperar els tradicionals; entre aquests cal esmentar el carrer de Montserrat que, en origen, no feia referència a la marededéu moreneta sinó al bèl•lic Tercio de Montserrat. Malgat això, també hi va haver alguna modificació, com en el cas del carrer de Sant Jordi, amb ànim de recordar el patró de Catalunya i, evidentment, assenyalar un fort símbol nacionalista més que no pas religiós; es tractava d’un tram de l’antic carrer de l’Horta del Frare -entre el carrer del Pont i el Passeig de Sant Joan- que en els temps de la dictadura duia el nom de carrer de Calvo Sotelo.

1 Gaja, Esteve. El Manlleu del segle XIX . Manlleu : Gaja i Molist, 1983, p. 152