La gran majoria de les capelletes manlleuenques, entre aquells elements que estan considerats amb aquesta tipificació, responen a l’estructura de fornícula. Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, “fornícula” és un “buit deixat en el gruix d'una paret per a col•locar-hi una estàtua, un altar, etc (1)”. D’aquestes (lletres A a H), se’n poden observar de diversa forma segons el quadre següent:
Les formes I (capelleta de Sant Mamet) i J (capelleta de Sant Domènec) no es tracten, en el concepte pur de la definició, d’una fornícula; la primera és un plafó de marbre el qual té inserida la creu de pedra esculpida amb la forma del Sant i la segona no es tracta d’un buit fet en una paret sinó que tota l’estructura és externa situada en una cantonada de l’edifici.
L’altre gran format és el de plafó de rajoles decorades. D’entre les que estan en el grup de “capelletes” només s’hi compta la de Sant Arnau per la seva significació social però són la majoria en el grup d’altres ‘tipologies i advocacions’. Les capelletes de col•locació més recent solen respondre a aquesta forma.
Finalment, caldrà observar detingudament la descripció de la resta i la tipificació de la forma de cadascuna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada