Marededéu de la Font

Localització: carrer de la Font

Cronologia: des de 1722

Situada en un templet construït el 1722 presideix una font per on raja l’aigua que, antigament, era extreta d’un pou situat davant mateix de l’església de Santa Maria i de la Casa del Comú de Manlleu.
El viatger Francisco de Zamora en els seus escrits descriptius del Manlleu de finals del segle XVIII esmenta textualment que: Hay también una fuente hecha pocos años hace por medio de una mina que extrae el agua de uno de los pozos antiguos més elevados: tiene tres caños, es buena agua, hay su abrevador, y el sobrante pasa por medio de la calle, de donde la toman para regar las huertas.
La devoció dels manlleuencs per la Mare de Déu de la Font és prou antiga i destacada. A la primera meitat del segle XIX, el Dr. Ramon Andreu, fill de Manlleu, va compondre uns goigs, que repetien: De Manlleu sou nomenada, amparo de tot Manlleu. En aquella època, segons Domènec Torrent i Garriga, estava envoltada de retaules i altres ofrenes de devots, però el bisbe de Vic els va fer retirar per considerar-los poc apropiats per aquell lloc. El 1929 es van estrenar els goigs que actualment encara es canten. La lletra és de mossèn Joan Puntí i Collell i la música de mossèn Ferran Gorchs.
Podeu escoltar els goigs per gentilesa de FARISTOL D'OBAGA.Col•lectiu OBAGA clicant damunt la reproducció:


El dia 28 de març de 1935 la imatge va ser apedregada per un jove manlleuenc i en va destrossar la cara de la Verge i el braç del nen Jesús. Les obres de restauració es van donar per finalitzades per la Festa Major d’aquell mateix any.
La font també va ser víctima dels temps polítics. El 1936, iniciada la Guerra Civil, es va destruir la imatge de la Verge. Aleshores es va acordar canviar-ne el nom pel de “Font de la Igualtat”.
Un cop finalitzada la guerra el 1939, un devot manlleuenc va iniciar una subscripció per reconstruir-la novament. Va fer-se una nova imatge de pedra, obra de l’escultor Pere Puntí, reproducció de l’antiga. Per fer aquesta reproducció va aprofitar les restes de pedra de la figura de Sant Bernat Calbó que, en els primers dies de la Guerra Civil, s’havia estimbat de la part alta de la façana de la catedral de Vic. La reposició es va fer l’1 de setembre de 1940.
A primers de la dècada de 1970, es va arranjar l’entorn de la font i es van canviar les rajoles que en decoraven el frontal. Les antigues estaven molt malmeses, s’havien col•locat al segle XIX i eren d’una gran senzillesa. Les noves van ser obra del ceramista barceloní J. Vives, amb dibuix de Francesc d’A. Pujol i Escalé on consta un fragment dels goigs escrits l’any 1929 que diu Puix Manlleu us correspon i a l’entorn de vós s’apila, empareu tota la vila, Mare de Déu de la Font.
Del manteniment i l’ornamentació se n’ocupen unes veïnes del carrer que porten el títol de pabordesses de la font. Anualment organitzen la seva festa, que ja se celebrava a finals del segle XIX en paraules de Domènec Torrent i Garriga, i que té lloc el diumenge dins l’octava de Corpus; al matí es diu una missa a l’església de Santa Maria i, a la tarda, es resa el rosari i es canten els goigs.






Vegeu un petit reportatge sobre la Festa celebrada el 5 de juny de 2005